Barcelona celebra un cop l’any l’Oportunity Week. Es tracta d’una setmana durant la qual pots gaudir d’ofertes en restaurants, cinemes, teatres, museus, i fins i tot floristeries. En el cas dels restaurants, evidentment aquells que participen en aquesta iniciativa, tenen un menú especial que anomenen Bcnow. El preu és de 25 euros més iva (begudes i cafès a banda) i els plats depenen de les especialitats de cada restaurant.

En el meu cas em venia de gust algun especialitzat en peixos i si a sobre era prop del mar, perfecte. Per això vam escollir el Cangrejo loco al web del Bcnow. Llàstima que en arribar-hi vam descobrir que a la porta del restaurant situat en un lloc privilegiat del moll de Gregal, ens esperava una noia que ens va a enviar directament al pis de baix on tant podies estar al costat del mar com al bell mig de Collserola. A més, de so ambient hi tens un continu altaveu que crida els plats escollits pels comensals i el soroll en general és prou molest. De totes maneres ens vam sentir molt acompanyats per la resta de clients vinguts gràcies a l’Oportunity week.

Les opcions del menú eren prou variades. Però ens vam decidir per una caldereta de fideus i rap. Molt bona tot i que, sorprenentment, tant jo com el meu acompanyant vam optar per afegir-hi sal.

Caldereta de rap i fideus

De segon, orada al forn sobre un llit de ceba confitada, cansalada i ceps. Deliciós! Sobretot recomano el contrast de la cansalada i el peix a la boca.

Orada amb ceba, ceps i cansalada

L’altre plat escollit va ser un suquet de llamàntol on, malauradament pel meu gust, abundaven les patates.

Suquet de llamàntol

Finalment les postres. Una sopa de pinya amb gelat de vainilla amb pebre. Espesa, gustosa i dolça. I una pera al vi banyada en xocolata que al costat de la sopa no tenia res a fer.

El millor: l’orada!

El pitjor: la displicència del cambrer i el soroll del local.

Preu: dos primers, dos segons, dues postres, una ampolla de Viña Sol, una d’aigua i un cafè 65,18 €

Adreça: Moll de Gregal, 29-30

Des del novembre que Barcelona compta amb un restaurant d’aquest campió de les pizzes: primer no italià guanyador del campionat d’Europa i l’únic en guanyar-lo dos cops en les categories d’acrobàcies i qualitat. Fabián Martín és un exboxajador professional que, després de patir un accident de trànsit el 1995, decideix dedicar-se de ple al món de les pizzes. El seu restaurant estrella, la Pizzeria – Taller, és a Llívia.

Tot plegat et fa venir ganes de fer una visita a la Pizzeria Fabián (Via Laietana, 71). Sobre la carta, les opcions d’entrants no són gaire àmplies, potser quatre o cinc plats dels quals destaquen les amanides. De totes maneres les pizzes són considerablement grans com per fer un plat únic.

De pizzes sí n’hi ha més varietat. Tot i que també depén de quant estiguis disposat a pagar perquè, no ens enganyem, les originals creacions que han fet famós aquest cuiner no són aptes per a totes les butxaques. Les tradicionals tenen un preu raonable, al voltant dels 10 euros. Les especials són uns 40 euros la pizza, evidentment vam optar per les tradicionals: una marinera (recomanable, molt de gust a mar) i una de carn. Sobretot, aneu-hi només si us agraden les pizzes de massa fina. De postres podeu provar la pizza de xocolata (40 euros).

En conclusió, el lloc no destaca especialmet o, si més no, no cumpleix les altes espectatives creades per la fama del seu pizzer. Però no està malament per menjar una pizza.

Preu: pizza de carn, pizza marinera, 2 canyes, un pastís de xocolata i un cafè 32,70 euros

Adreça: Via Laietana, 71 (molt a prop de la plaça d’Urquinaona)

Web: http://fabian-martin.com/fm/index.php

A l’entrada un article de diari emmarcat anuncia que esteu a punt de tastar el millor cuscús d’Europa. Jo no m’atreveixo a fer una afirmació tan contundent i de tan ampli abast, però sí puc dir que és el millor que he tastat a Barcelona, deixant de banda el que fa la meva mare. El local, que funciona des de fa més de 20 anys, recorda l’interior d’una haima al ben mig del desert ambientada amb música francesa. No és gaire gran així que millor reserveu taula, sobretot si sou un grup de més de quatre persones.

La carta, que es pot consultar a internet, proposa diversos entrants freds i calents. Però el plat estrella és el seu cuscús: vegetal, amb pollastre, xai, broquetes de kefta… Hi ha per escollir i ve acompanyat de verdures i de brou per afegir al cuscús. Tampoc falta l’harissa. Un cuscús fet d’una manera més pròxima a la tradicional que a la de la cuina ràpida. En resum, com que no us puc enviar a casa de la meva mare, us recomano el cuscús de la Rosa del Desierto, que tampoc està malament.

Els postres no són gaire destacables però  els amants dels dolços trobaran la típica reposteria àrab.

Preu: 86, 84 €. Un kemia (assortit de tapes morunes), un cuscús de kefta, un altre de broquetes morunes (xai i pollastre), un parfait de xocolata i un altre de festuc i una ampolla de vi.

Web: http://www.larosadeldesierto.es/

Adreça: Plaça de Narcís Oller, 7.

A la cantonada del passeig de Maragall amb el carrer de Tajo hi ha la cerveseria Centre. Tan discreta que fins i tot amaga el seu nom, així que no intenteu identificar-la per cap cartell. Tampoc destaca per la seva decoració, més aviat sobria. Però sí us cridarà l’atenció perquè segurament la trobareu plena de gent. Us recomano anar abans de les 21.30, sobretot si és un divendres o dissabte nit. Si no trobeu taula, la barra és una bona opció.

Trobareu una àmplia carta de tapes, recomano les gambes “al ajillo” i els calamars, les braves no són de les millors però tampoc decepcionen. I el que de veritat entra pels ulls són les seves barquetes, o “montaditos” en castellà. De la barra podreu escollir les que més us atreguin. En general un lloc prou recomanable, jo he repetit.

I per després de sopar dues alternatives: una peli als cinemes que hi ha al costat, els Lauren Horta, o un còctel al jardí interior del Samba Brasil, a la Plaça de Santes Creus, 20.

Preu: sis barquetes, unes braves i dues canyes 17,95 €
Adreça: cantonada del passeig de Maragall amb el carrer de Tajo

Hi ha llocs que simplement es posen de moda. No hi ha cap més explicació per les cues que trobem per accedir-hi. És el cas de l’Abissínia, al barri de Gràcia de Barcelona. N’havia sentit a parlar, i molt bé. Tothom sortia encantat i tothom el recomanava. Jo no ho faré. Bé, té el seu exotisme, és cert. Les taules, les cadires, el personal i, fins i tot, la manera de menjar (sense coberts) tenen la seva gràcia.  Però això és tot.  A mi, el que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que esperava taula. Què vam menjar? Doncs com que la carta no és gaire explicativa i anàvem molt perduts, el cambrer ens va suggerir portar un assortit. La manera de servir-los sí és original: una safata coberta d’un pa esponjós típic d’Etiòpia, la Injera, que és com una crep gegant i gruixuda, i a sobre una varietat de plats. La majoria per amants del picant i la resta bastant insípids. En general a base de verdures, alguna llegum i carn.

Preu: assortit de plats etíops per a tres persones i cinc canyes, 48 euros.

Adreça: Torrent de les Flors, 55, Barcelona.

Web: restauranteabisinia.blogspot.com/

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.